Científics i entitats demanam protegir les zones marines poc profundes, essencials per a la biodiversitat de les Balears

Diverses organitzacions conservacionistes i científics hem presentat propostes al futur Pla d’Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes de les Illes Balears

Les organitzacions reclamam al Govern un pla amb objectius clars, seguiment científic, participació social i finançament garantit per preservar alguns dels ecosistemes més valuosos i vulnerables de la Mediterrània.

4 entitats conservacionistes—la Fundació Marilles, el GOB-Mallorca, la Fundació CleanWave i Arrels Marines— i 3 científics especialistes en ecologia marina—els doctors Jorge Terrados, Fiona Tomas i Gema Hernán— hem presentat conjuntament les nostres aportacions al tràmit de consulta prèvia del futur Pla d’Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes impulsat pel Govern de les Illes Balears.

La proposta, elaborada de manera conjunta per les entitats i els experts, planteja un full de ruta fins al 2040 amb mesures concretes per millorar el coneixement, la gestió i la restauració d’aquests ecosistemes costaners, considerats punts calents de biodiversitat i essencials per a la reproducció i el creixement de nombroses espècies marines, moltes d’elles d’interès pesquer.

Les zones marines somes són àrees amb aigües poc profundes que acullen hàbitats tan valuosos com les praderies de posidònia, les praderies de Cymodocea nodosa, els boscos d’algues o els esculls, però es troben sotmeses a una elevada pressió derivada de l’activitat humana, com ara la contaminació, la degradació dels hàbitats, els fondejos, la navegació, les alteracions de la qualitat de l’aigua o els efectes del canvi climàtic.

Malgrat que moltes d’aquestes zones ja disposen d’alguna figura de protecció, els promotors de la proposta consideren que encara manca una estratègia específica, coordinada i basada en el coneixement científic que permeti garantir-ne la conservació a llarg termini.

Vuit línies d’acció

El document presentat proposa estructurar el futur pla en vuit grans àmbits d’actuació:

1. Coordinació i governança científica

2. Elaboració d’un estudi base de totes les zones marines somes

3. Seguiment científic continu dels hàbitats, espècies i pressions

4. Control sistemàtic de la qualitat de les aigües

5. Participació activa dels sectors implicats

6. Reducció de les principals pressions sobre aquests ecosistemes

7. Actuacions de restauració ecològica quan siguin necessàries

8. Compromís estable de finançament fins, com a mínim, l’any 2040.

Entre les mesures més destacades hi ha la creació d’una xarxa coordinada de seguiment científic, el desenvolupament d’una plataforma oberta de dades, l’establiment de llindars ecològics que activin mesures de gestió, la millora de les infraestructures de sanejament, la regulació dels usos nàutics i pesquers, així com la restauració activa d’hàbitats degradats una vegada s’hagin suprimit les pressions que els afecten.

La proposta també defensa que el Pla garanteixi un finançament suficient i estable, amb l’objectiu d’assegurar almenys el 50 % dels recursos necessaris abans de 2030 i consolidar una estratègia econòmica fins al 2040.

Basada en el coneixement científic

El document es basa en les conclusions de les I Jornades per a la conservació de la biodiversitat marina que varen tenir lloc a Palma el 7 de novemebre de 2024, on varen participar científics especialitzats en la conservació marina vinculats a centres de recerca de referència. Una de les jornades va estar dedicada específicament a la conservació de les badies i zones marines somes de les Illes Balears, i va servir per posar en comú el coneixement acumulat durant anys sobre el funcionament i l’estat de conservació d’aquests hàbitats imprescindibles per a la biodiversitat.

Els signants consideren que el futur Pla representa una oportunitat per dotar les Illes Balears d’una estratègia pionera de conservació marina basada en la millor evidència científica disponible i en la col·laboració entre administracions, comunitat científica, entitats socials i sectors vinculats al mar.