La primera pedra del ‘Diccionari Català-Valencià-Balear’ es va posar fa 125 anys

La ‘Lletra de convit’ d’Antoni Maria Alcover es va publicar el 3 de juliol del 1901

La primera pedra del Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, aquesta obra monumental, en deu volums, que recull tots els termes i expressions de la llengua catalana, es va posar ara fa 125 anys, amb la Lletra de convit a tots els amics d’aquesta llengua, d’Antoni Maria Alcover, publicada el 3 de juliol del 1901. S’adreçava “a tots els qui parlen, a tots els qui estimen aquesta llengua, diguem-li mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rossellonesa, per el nom no ens hem de desavenir”, demanant-los “ajuda, socors, cooperació, costat i assistència”, per a reunir el material necessari amb el qual elaborar el Diccionari.

La crida d’Antoni Maria Alcover de fa més d’un segle feia un recorregut pels intents duts a terme, fins a aquell moment, per elaborar un diccionari del català, destacant, sobretot, el projecte de Marià Aguiló. “Volem reunir”, explicava, “fins allà on nos sia possible, el tresor meravellós; volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI”.

La proposta de la Lletra era extraordinàriament precisa: especificava com havien de ser les cèdules o fitxes aportades, cadascuna de de 105 mil·límetres de llarg i 74 d’ample, que arribarien a ser més de tres milions, depositades a les cèlebres calaixeres primer per Alcover i després pel seu continuador, Francesc de Borja Moll, que completaria la seva tasca gegantina el 1962, ja traspassat l’home que l’havia iniciada. S’hi establien les diverses categories, cadascuna d’elles dividida en els corresponents apartats, fins als 584, el darrer de tots “fematers: merda-caners”, amb exemples concrets de com dur a terme aquella tasca.

Antoni Maria Alcover demanava “coratge i fora son” als corresponsals, és a dir, aquells, de tots els territoris de llengua catalana, que havien d’aportar les cèdules per a elaborar el Diccionari. Fins a 1.643 col·laboradors, algun d’ells tan destacat com Caterina Albert, ‘Víctor Català’, proporcionaren les fitxes amb les quals s’arribà a redactar la que encara avui, i en procés de digitalització per a fer-lo més accessible al públic, és una obra de referència imprescindible de la llengua i cultura catalanes. La nova digitalització que està duent a terme la Institució Francesc de B. Moll permetrà la cerca simple i complexa, és a dir, permetrà creuar les dades de diversos camps. Per exemple, es podrà marcar “Mallorca” i “Refrany”, i l'usuari obtindrà a la distància d'un clic tots els refranys que segons recull el DCVB es diuen a l'illa.